L’activitat d’estampació tèxtil va ser cabdal pel desenvolupament econòmic de Catalunya. Des del segle XVIII, dones i homes treballaven a les fàbriques d’estampació practicant diferents especialitats. La presència de les dones en les manufactures d’estampats -també anomenats indianes- és notable des d’un bon inici. Malgrat tot, les dones treballaven en llocs menys qualificats i eren més mal pagades que els homes. Es té constància que a finals del segle XIX les operàries cobraven menys de la meitat que els seus companys: per fer una feina similar, un operari podria percebre 21 pessetes la setmana, i una dona en percebria 9.
A mesura que avança el segle XX es produeix un canvi significatiu i la dona pren cada vegada un paper més rellevant. A més de les treballadores que estaven a peu de fàbrica, cal destacar el rol que les dones tingueren en alguns àmbits, com per exemple, en els tallers de disseny d’originals per a l’estampació. Als anys setanta del segle XX, Catalunya destacà per tenir dissenyadores d’estampats de primer nivell. Moltes d’elles foren professionals de renom i fundaren estudis de dibuix. La imatge vol retre homenatge a les dones dedicades a l’estampació tèxtil, tant a les que estaven al capdavant de tallers de disseny, com les treballadores anònimes, que contribuïren a que aquesta activitat fos un dels motors econòmics del país.
Imatge:
Dones treballadores en una fàbrica d’estampació de Terrassa (anys 1970). En la imatge, es pot veure una dona en primer pla i una estampant en segon pla, davant una taula d’estampació amb el sistema de la lionesa. Aquesta imatge ha estat presentada a la Galeria virtual de dones de la Xarxa de Museus Locals, una iniciativa creada per commemorar el Dia Internacional de la Dona.
