Teixit estampat «Leda i el cigne»

Autor: E. Lechard, dibuixant i gravador
Fàbrica: La España Industrial, S.A.
Cronologia: 1851
Tècnica: cotó estampat amb cilindres de coure i motlles de bac

Teixit estampat amb una escena que presenta una dona jove amb una corona de flors i un vestit vaporós amb la faldilla i les mànigues arremangades. Està asseguda a la vora d’un llac, sobre la vegetació, amb les cames a remull. Abraça un gran cigne blanc, que li recorre l’espatlla i el cap amb el seu llarg coll. Al voltant, dos personatges alats, el de l’esquerra abraça el coll d’un altre gran cigne, i el de la dreta s’acosta a la figura femenina i li agafa la mà, i amb l’altra el coll de l’au. Al darrera, un home jove amb els cabells llargs i ulls clucs. L’escena està emmarcada per una orla de flors de jardí feta amb garlandes, i una segona orla amb roses de grans dimensions.

Hem identificat la figura femenina com a Leda, que d’acord amb la mitologia grega era l’esposa de Tindàreu, rei d’Esparta, i filla de Testi, rei d’Etòlia. L’home situat al seu darrera podria ser el seu marit o bé Zeus, qui segons la llegenda se li acostà transfigurat en un cigne i la seduí. Com a resultat, Leda va pondre dos ous, dels quals en nasqueren Càstor i Pòl·lux, fills de Zeus, i Helena i Clitemnestra, filles de Tindàreu.

Al darrer quart del segle XVIII i fins ben entrat el segle XIX les escenes de l’antiguitat varen viure un moment d’apogeu a tota Europa. Els personatges que més varietat de teles van inspirar foren Telèmac i Diana. La novel·la sobre el fill d’Ulisses va ser la més llegida a França durant el segle XVIII. També el ballet Télémaque dans l’ïle de Calypso, amb música de Lulli i coreografia de Gardel, va ser molt representat. Molts clients eren aficionats a la lectura i coneixen bé les novetats editorials.

Les principals compradores eren les dones de l’alta societat i aristocràcia, que presidien els salons literaris i actuaven com a guies espirituals. Podem trobar diferents teixits amb temes de la mitologia i antiguitat dins la producció francesa; a Rouen es va editar Chasse de Léleagre, Télémaque, Ulysse i Bacchanales, entre d’altres; a la vil·la de Jouy-en-Josas, Pallas et Vénus, Leda i Diane Chassereuse, entre d’altres, i a Nantes les teles Diane, Le char de l’Aurore, La toilette de Vénus, Apollon et les nymphes, Psiché et l’Amour, Le char d’Amphitrite, La toilette de Vénus, Psyché et l’amour, Zéphir et Flore i La danse des Grâces en són bons exemples. A Catalunya, s’inspiraren també en aquestes teles per fer una producció pròpia.