Pagesos a la font (1869)

Pagesos a la font és un teixit per a moblament estampat amb màquines de cilindres de coure, en una composició que es pot inscriure en el marc d’un Romanticisme tardà. El teixit fou estampat a la fàbrica La España Industrial de Barcelona l’any 1869, i el dibuix original s’ha atribuït a Joan Rabadà Vallbé, que va treballar a la fàbrica durant dècades. Rabadà (1850-1914) fou un pintor de renom a l’època i també un reconegut dibuixant d’estampats.

És una composició protagonitzada per una dona i un home enmig d’un entorn natural. Els dos personatges van vestits amb indumentària tradicional catalana. La dona porta un mocador que li cobreix els cabells amb un nus al coll, un fulard de quadres al damunt de les espatlles i la pitrera, un vestit de mitja màniga, una faldilla que li arriba fins als peus i un davantal clar amb dues ratlles a les vores. Té el braç esquerre flexionat i acosta l’altra a l’home. Ell va vestit amb una armilla, brusa blanca, calçons fins mitja cama i espardenyes, porta un jec a l’espatlla esquerra, barretina, i sosté un càntir amb el braç dret. Cal destacar que durant el Romanticisme ja s’havia fixat la indumentària popular, i l’obra és un reflex de la importància que tingueren els nacionalismes a l’època. La composició està envoltada per una orla feta amb formes vegetals estilitzades.

L’escena transcorre al costat d’una font de pedra, a la vora d’un camí situat en un bosc frondós. En segon terme, trobem un pont de pedra o aqüeducte amb arc apuntat i, al fons, un paisatge rural amb una masia o altres arquitectures populars, que són al peu d’una serralada. L’home porta un càntir i la dona n’està omplint un altre amb l’aigua que brolla de la font. La parella conversa, en una escena que esdevé un retrat viu de la vida quotidiana al camp.

És una imatge realista, allunyada de tota idealització, on es mostra tot un joc de llums, ombres, profunditat i perspectiva, aconseguida per la mà d’un dibuixant i gravador experimentat. L’ombra del càntir que es dibuixa a la faldilla, la de la dona que es projecta a la font i la ben aconseguida perspectiva del paisatge de fons ho testimonien. L’obra recorda les cromolitografies del darrer quart del segle XIX, sobretot les dels il·lustradors i artistes Xumetra i Eusebi Planes. L’observació de pintures de Joan Rabadà ens ha portat a atribuir-li el disseny original. L’artista i dissenyador va destacar en les representacions de paisatge, de caràcter romàntic i realista, on incloïa personatges vestits amb una indumentària similar i de les mateixes proporcions envers una vegetació que prenia especial força.

A Europa s’estamparen algunes escenes quotidianes durant l’època del Romanticisme. Eren instantànies de la vida al camp o en un entorn domèstic, protagonitzades per famílies o camperols portant a terme activitats habituals. És el cas de les cèlebres teles La Cuisine de Rouen, les Scènes de la vie quotidienne i Les bergers écossais de Nantes, que són escenes realistes sobre la vida al camp.