Formulari de colorants i productes auxiliars (1860-1880)

Els llibres de fórmules de colorants eren el secret més ben custodiat de les manufactures i fàbriques d’estampació. Cada dia, quan el químic acabava la seva feina, guardava a la caixa forta de la fàbrica els llibres on havia apuntant els assajos sobre colorants, les fórmules i les diferents descobertes que hagués fet. Aquest formulari es va fer servir a la fàbrica d’estampats La España Industrial de Barcelona entre els anys 1860 i 1880. Conté prop de 200 mostres estampades, amb tot un llistat dels diferents colorants emprats a la fàbrica, on es poden veure tipus de lletres diferents amb algunes anotacions en català, castellà o francès.

Aquesta època és especialment interessant perquè s’havia produït un fenomen que va revolucionar la indústria química europea: l’any 1856 es va descobrir el primer colorant sintètic, la mauveïna, i des de llavors Europa s’havia llençat a una carrera contra rellotge per fer colorants cada vegada més duradors, més brillants i més fàcils d’obtenir. Tenir els colors d’última tendència, que resistissin el frec, la llum i les rentades era clau per garantir l’èxit de la fàbrica. En el llibre de receptes, a cada pàgina es detallen tot un seguit de colorants, sovint amb els ingredients i productes auxiliars necessaris per a cada colorit, i els mètodes o processos que se seguien per obtenir un bon estampat. 

Al costat de les fórmules hi ha petites mostres estampades amb el colorit descrit. Malgrat bona part dels colorants referenciats en el formulari són d’origen natural -sobretot de plantes i vegetals-, ja se’n pot trobar de sintètics. Des de l’any 1860 la fàbrica La España Industrial anava incorporant les darreres descobertes en colorants, i a mesura que avançava el segle s’anaven abandonant les receptes fetes amb materials naturals -els que s’extreien de plantes i altres vegetals- i s’optava cada vegada més per colorants de laboratori.

Amb el llibre podem seguir la seqüència d’incorporació de nous colorants de síntesi, i ens permet esbrinar com es va fer el pas de les matèries naturals als nous compostos de laboratori, com el blau metilè, el negre d’anilina, i l’alitzarina artificial. Uns colors descoberts fa més d’un segle que, en alguns casos, encara s’utilitzen en les indústries actuals.